martes, 16 de abril de 2013

MEMÒRIA D'ALCALDIA PRESSUPOSTOS 2013

A continuació copio la Memòria d'Alcaldia que esta inclosa al expedient de pressupostos 2013, inicialment aprovat el passat divendres 12 d'abril.


Temps difícils després de temps difícils



La memòria d'alcaldia per al pressupost 2013 és molt semblant a la de l'any 2012. Malauradament el protagonisme actual, sempre que es parla d'afers econòmics, se'l porta la crisi que estem patint, que ofega a la societat i impedeix el desenvolupament de tots els projectes de la ciutadania, tant a nivell personal com col·lectiu.

L'any 2013 serà una any molt complicat a la Llagosta. I no només al nostre municipi, sinó que a la resta del país i de l'estat la situació no és gaire millor. Però fent una visió més concreta del nostre poble val a dir que el futur immediat requereix de molta responsabilitat a l'hora de gestionar els recursos públics.

La Llagosta te un problema endèmic per generar ingressos per si mateixa. La lleialtat d'altres administracions és força important per poder continuar avançant i en aquest sentit ens sentim abandonats per aquestes altres administracions i la seva deslleialtat vers el nostre municipi. Tant és així que administracions com la Generalitat de Catalunya te un deute amb l'ajuntament que no sabem quan es farà efectiu i aquesta situació genera un problema afegit a la situació econòmica actual.

L’any 2012, un any responsable

Aquest últim any ha sigut un any on s’ha hagut de fer molta feina per aconseguir liquidar el pressupost en positiu. Una política econòmica responsable ha generat que, partint d’un pressupost inicial amb 138.000€ de desequilibri, s’hagi pogut crear un superàvit de 22.000€. A més ho hem aconseguit sense pujar impostos, sense tancar equipaments o sense retallar serveis per la ciutadania.


Tot això rebaixant el deute financer i col·locant la ràtio d’endeutament del Ajuntament de la Llagosta en un acceptable 54%, tenint, d’aquesta manera, més espais on buscar finançament en el futur, si fos necessari.


La contínua cerca de racionalització dels recursos del ajuntament i la seva bona posada en pràctica, ha fet que l’estalvi generat ens posicioni en una bona situació davant els reptes que tenim per endavant.

Els ciutadans i ciutadanes no son culpables d'aquesta crisi


L'aprovació de lleis, en el seu moment, que prioritzaven el pagament d'interessos a entitats financeres davant el pagament de les necessitats bàsiques de la gent fa que visquem en una dictadura del capital que esta avançant cap a una situació d'alarma social força preocupant.


No podem acceptar aquest deute com a propi. Amb diners públics s'han rescatat bancs i caixes (negocis privats) i automàticament hem convertit un deute privat en un deute públic. Per tant és necessari fer una auditoria del deute i saber, amb tots els ets i uts, quina part del deute correspon a l'administració pública i quina a l'administració privada. No podem deixar que aquesta crisi la pagui qui no la generada.

I la tant utilitzada expressió que diu: “...l'estat ens roba i no tenim per pagar...” és una excusa per no fer front a les responsabilitats que els governs superiors tenen amb els ajuntaments, que son els primers a donar resposta a les necessitats bàsiques de la ciutadania.

La crisi a la Llagosta i les seves conseqüències


Ningú s'escapa d'aquesta estafa anomenada crisi i la Llagosta no és una excepció. Amb un 20% d'atur la nostra ciutadania pateix de manera directa les conseqüències, i l'esforç que ha de fer l'ajuntament per donar resposta a les problemàtiques associades és titànic. Però vull deixar clar que la prioritat màxima d'aquest ajuntament és facilitar oportunitats perquè els nostre veïns i veïnes que ho estan passant pitjor tinguin possibilitats de millorar el seu dia a dia.

Per tant continuarem amb la línia de reforçar la formació dels nostres aturats per aconseguir un reciclatge soci-laboral que permeti que tots aquells i aquelles que no troben feina a les seves antigues ocupacions puguin fer-ho en d'altres branques sectorials.


Un pressupost que es preocupa per les persones

En una situació pressupostària on les partides del pressupost de despeses pateixen força reduccions, les partides destinades a polítiques socials i destinades directament a les persones, pugen considerablement. Així doncs, partides per formació ocupacional, assistència, menjar, subministraments, beques, etc... pugen per pal·liar els problemes derivats d'aquesta crisi.

De fet, les polítiques destinades a Acció Social i Treball i Formació Ocupacional veuen els seus recursos incrementats considerablement. Tant és així que per primera vegada es crea una partida per donar resposta directa a la falta de feina de molts dels nostres veïns i veïnes.

Pla Municipal Contra l'Exclusió Social i Laboral


És voluntat d'aquest ajuntament fer front de manera activa i directa a la greu situació d'atur que estem patint. És per això que, per primera vegada en la història d'aquest ajuntament, creem una eina per donar resposta a aquesta problemàtica. Creem el “Pla Municipal Contra l'Exclusió Social i Laboral” amb una clara intenció d'oferir plans locals d'ocupació que suavitzin les condicions de qui pitjor ho estan passant.

Aquest pla vol oferir contractes de treball a aquelles persones que necessiten tenir algun tipus d'ingrés econòmic a casa seva. Es crearan unes bases per poder accedir a aquestes feines. Contractes de treball per poder oferir al major nombre de persones aquesta possibilitat.

Sabem que no és la solució definitiva però és molt necessari i pot esdevenir l'únic aler d'aire fresc que, malauradament, tinguin alguns dels nostres veïns i veïnes. Per això aquesta partida restarà oberta per intentar ampliar-la en cas que això sigui possible i, per tant, poder oferir més contractes de treball a més persones del nostre municipi.

Continuem millorant el nostre dia a dia


Però la situació de crisi no ens pot fer oblidar el nostre ordre quotidià. Així doncs treballarem durant el 2013 per seguir millorant les nostres places i carrers així com els parcs infantils i la resta d'espais urbans. Reforçarem el manteniment continu dels elements de joc als parcs infantils com el mobiliari urbà, que pateixen el desgast indefectible del pas del temps.

Treballarem per millorar la mobilitat interna del nostre municipi incrementant la senyalística i reorganitzant els sentits de circulació en alguns carrers i avingudes.

La col·laboració entre entitats, indispensable per tots i totes

És molt important que les nostres entitats continuïn treballant amb la mateixa il·lusió i imaginació que ho venen fent. Son el nostre motor social i qui dinamitza la vida cultural i esportiva de la Llagosta. Volem que així continuï sent i per això, amb les restriccions obligades, continuarem apostant per què disposin de recursos suficients per fer possible els seus programes anuals.


La situació actual ens obliga a racionalitzar millor els recursos públics però la imaginació i, sobretot,la col·laboració entre entitats i organitzacions fan possible que no es vegi afectat el programa anual d'activitats que ens ofereixen a tots el veïns i veïnes.

La joventut i la educació com a inversió de futur


El nostre jovent és un receptor directe de les conseqüències de la crisi. Amb una taxa d’atur del 50% i unes polítiques mercantilistes en educació i investigació, te uns reptes en el futur força complexos. Des de l’ajuntament tenim cura de les seves inquietuds i mantenim una estreta col·laboració amb ells mitjançant trobades constants. I moltes polítiques socials abans esmentades van, clarament, destinades a ells.

El manteniment en les nostres escoles és fonamental per poder donar un servei de qualitat i, per tant, formar als nostres infants en valors i educació amb seguretat i bons equipaments. Recordem que la Generalitat de Catalunya, tot i tenir totes les competències en educació i disposar dels edificis municipals afectats a col·legis, no se’n fa càrrec dels subministraments ni manteniment de les escoles. Això fa que la partida pressupostària del ajuntament destinada a les nostres escoles sigui força important.

Aquest any invertirem una quantitat important per destinar a manteniment d’escoles i fer front a problemes històrics que pateixen alguns edificis escolars.


Continuem construint per avançar


Amb aquest pressupost volem deixar clara la política d’aquest govern del Ajuntament de la Llagosta; estem en temps de contenció. Contenció econòmica però també contenció davant els atacs que reben els ajuntaments per part d’altres administracions. A les portes d’una nova llei que reguli les administracions locals no podem quedar-nos amb els braços plegats. Aquesta nova llei és, de facto, un cop d’estat a la democràcia directa i propera que representen els ajuntaments. Som la primera porta que obre la ciutadania quan vol dirigir-se a l’administració pública i les polítiques regressives que estem patint tancaran aquesta porta per sempre més.


Però amb aquestes dificultats hem de treballar. Continuarem gestionant els recursos públics, els de tots i totes nosaltres, amb rigor, seriositat i responsabilitat. Destinarem tots els nostres esforços a treballar per aquelles persones que pitjor estan passant aquesta crisi i mantindrem el nostre objectiu per millorar la Llagosta i desenvolupar una població moderna, de futur i amb oportunitats per tots els veïns i veïnes.


Alberto López

Alcalde de la Llagosta

la Llagosta, 08 d'abril de 2013

viernes, 29 de marzo de 2013

Després del plenari de Dijous Sant...

Al plenari s'han insinuat diferents actuacions per la meva part arran d'un mail que vaig enviar a la regidora de CiU, la Mirea Egea.
Un cop ella m'autoritza a publicar aquest mail us ho copio a continuació. S'ha de llegir de sota cap a amunt i he el·liminat l'adreça de correu de la Mireia.




Et pots estalviar la ironia. No he de donar-te explicacions, però atribuiré a la ignorància el fet que no sàpigues que quan s'acosta Setmana Santa els professors tenim feina extra.

És una llàstima les poques ganes de ser cordial.

Que passis bé el que queda de diumenge

Mireia Egea

------------------------------
El dom, 17 mar 2013 12:50 CET LOPEZ RODRIGUEZ,Alberto escribió:

>Disculpa,
>
>No sabia que tenies una agenda tan atapeïda.
>
>Doncs ja et trucaran des de la Dipu per veure quin dia et va be fer la trobada.
>
>Gràcies per la teva amabilitat.
>
>Alberto López
>Alcalde-President
>Ajuntament de la Llagosta
>
>----- Mensaje original -----
>De: Mireia Egea [mailto:xxxxxxxxxxxxxxxx
>Enviado: Sunday, March 17, 2013 12:44 PM
>Para: LOPEZ RODRIGUEZ,Alberto
>Asunto: Re: Pla de participació
>
>
>
>Bon dia,
>
>Com comprendràs, si m'haguessis avisat abans (avui som diumenge) hauria pogut organitzar l'agenda. De cara a demà mateix, no és possible la trobada.
>Igualment, fa uns quants dies que vaig oferir dates i no s'ha contemplat cap més enllà de dilluns a les 9.30 i avisant amb un correu d'un dissabte a la nit. No crec que calgui dir gaire més.
>
>Atentament,
>Mireia Egea
>------------------------------
>El sáb, 16 mar 2013 20:41 CET LOPEZ RODRIGUEZ,Alberto escribió:
>
>>Bon vespre Mireia,
>>
>>Perdona el dia i l'hora però més val tard...
>>
>>Podries passar per l'ajuntament dilluns al matí (9:30h) per fer la trobada amb la tècnica de la DIBA i fer la teva aportació, com a representant de CiU, respecte el Pla de Participació???
>>
>>Diguem quelcom el més aviat possible per avisar a la tècnica.
>>
>>Moltes gràcies.
>>
>>Alberto López
>>Alcalde-President
>>Ajuntament de la Llagosta


Això era el m'havia de preocupar si sortia a la llum.

sábado, 23 de marzo de 2013

REFLEXIONES DE UN VIERNES CUALQUIERA





Ésta ha sido una semana donde he reflexionado sobre varios acontecimientos importantes que han ocurrido tanto en la Llagosta como en la política en general. Pero ha sido justo el viernes cuando las reflexiones han ido cogiendo forma y quiero compartir con vosotr@s algunas de ellas.

Y es que el último comunicado del PsC de la Llagosta me ha hecho pensar que es posible que los políticos debamos empezar a llamar a los cosas por su nombre. Sin tapujos, explicando lo que realmente nos inquieta con un vocabulario que todo el mundo nos entienda. Es posible que si lo conseguimos la gente vea las cosas de otra manera. O incluso, desde el mismo prisma que uno mismo.

OPOSICIÓN A/OPOSICION B

Ya sabéis que no comparto la forma de hacer oposición de los actuales responsables del PsC de la Llagosta. Cada uno hace la oposición como quiere, sí, pero no la comparto. Por suerte o por desgracia he estado en la oposición muchos años. Eso me ha dado un bagaje político del que estoy orgulloso porque, entre otras cosas, he aprendido diferentes formas de hacer oposición, entre ellas oposición débil y oposición dura. Pero nunca, y repito NUNCA, he hecho oposición falsa. Incluso cuando se nos brindó la oportunidad y pudimos subirnos a la ola de aquella mentira que decía que venían del barrio de la Mina a la Llagosta, incluso en aquel momento, decidimos rebatir ese bulo cuando nos lo preguntaban por la calle. Y eso que estábamos en campaña electoral. Y eso que alguien del PsC de la Llagosta iba diciendo por ahí que era mi madre la que lo decía por las panaderías. Pero como somos gente que queremos seguir viviendo en este pueblo durante muchos años y no queremos tener que agachar la cabeza por la calle somos tremendamente coherentes con lo que decimos y hacemos. Esa es nuestra seña de identidad y debemos protegerla ante cualquier amenaza.

Y digo esto porque aparte de la oposición falsa, de la que ya he dicho que nunca he hecho, existe una oposición que va más allá. Aquella que quiere desprestigiar a base de mentiras o medias verdades y que quiere dirigir el pensamiento de la gente a través de unas afirmaciones ambiguas de las que siempre se podrá decir aquello de “…yo nunca dije eso”.  

Y es que esta muy manido aquello de la oposición responsable. Salimos a la calle y en todos los medios informativos diciendo que mi mano está abierta a cualquier negociación y que aquí me encontrarán para ayudar a solucionar los problemas de la gente. Qué bien queda!!! Qué gente más apañada!!! Pero es todo mentira. Una gran mentira que los hechos ayudan a esclarecer. El PsC de la Llagosta no ha apoyado ninguna, repito, ninguna decisión política del actual gobierno municipal. Ni siquiera mociones. Y llevamos dos años de legislatura. Entiendo que haya cosas que no gusten a todo el mundo, es natural. Pero es imposible que todo lo que hemos propuesto sea perjudicial para el pueblo de la Llagosta. Incluso la subida de tasas del cementerio, por debajo del IPC, no fue apoyada. Por tanto que no nos vendan la moto con la oposición responsable.

Porque la oposición responsable no recibe un lunes los primeros documentos del presupuesto municipal para poder trabajar entre todos y lo primero y único que hace es difundir un comunicado el martes para poner a parir lo que aportó la regidora de hacienda a todos los grupos de la oposición. Y eso que en los papeles había una marca de agua que ponía “borrador para trabajar”. Y estando todavía caliente de la impresión el PsC hizo lo que llama oposición responsable. Comunicado mentiroso y manipulador. Un mes después siguen sin llamar a la regidora y sin aportar ni una sola idea al presupuesto.

LEALTAD INSTITUCIONAL

Seré muy escueto en esta reflexión pero estoy obligado a hacerla. Soy, además de alcalde de la Llagosta, miembro de la dirección nacional de ICV y Vicepresidente comarcal de mi partido. Respeto hasta el infinito a mis colegas y compañer@s tanto de otros partidos como de otros ayuntamientos. Eso no quita que, como responsable de la dirección de un partido político, pueda emitir la opinión y posición de ese partido en todos los ámbitos. 

Y esto lo digo en torno al debate de esta semana sobre Vallès Visió. El comunicado me acusa de deslealtad por criticar las acciones de mi compañero Monràs de Mollet. Pues sí. Critico esas actuaciones como ICV, defendiendo los posicionamientos de mi partido y los de muchos ciudadanos y ciudadanas que, sin ser militantes de ICV, piensan como yo. A partir de aquí y como alcalde de la Llagosta respeto muchísimo a mi colega Monràs por varias razones. Porque siempre se ha dirigido a mí con respeto y educación, porque aunque no compartamos los mismos posicionamientos respetamos lo que piensa cada uno y porque lo ha escogido una amplia mayoría de vecinos y vecinas de Mollet y eso le confiere una autoridad para tener ese respeto que nunca cuestionaré. Por tanto, no intentemos confundir a la gente y no intentemos confundir a los colegas. Esa es una muy mala praxis.

Y no me extraña que el PsC esté de acuerdo con el modelo de VV. Es su modelo, el que instauró al principio y por tanto lo defiende. Me parece lógico y lo acepto. Eso es una simple diferencia de opiniones y, por tanto, una oposición loable. Ahora, eso de que nunca habéis condicionado o dado indicaciones para emitir noticias no os lo creéis ni dormidos (he sido fino buscando el participio). Si defendéis el modelo de VV defendéis los mails que invitan a tratar las noticias de una forma determinada. Es lógico. No pasa nada. Yo no defiendo eso. Y a mí, ni a nadie de mi equipo se le ocurriría enviar indicaciones de cómo tratar una determinada noticia o cómo debe salir el boletín municipal, con cuántas fotos del alcalde, con qué noticias, etc… Entiendo que defendáis ese modelo. Y más que entenderlo, lo he constatado.

LA ESTRATEGIA DE LA DISTRACCIÓN

Noam Chomsky enumera esta como la primera de las estrategias comunicativas para dirigir a la sociedad. Y siempre da resultados. Mayores o menores pero siempre da resultados.

Estas últimas semanas se han dado noticias en la Llagosta tales como:

1.        Lleno absoluto, por segundo año, de la nit de les dones. Más de 180 en la cena.
2.       La plaza de la concordia estará lista en junio
3.       Más recursos económicos para tele-asistencia
4.       Impulso al proyecto para creación de empresas en el sector del deporte y el ocio
5.       Reunión de juventud para auto-gestionar el Espai Jove de Fiesta Mayor
6.       La Llagosta se suma a la hora del planeta
7.       Cierre económico positivo del ppto 2012. Reducción de la deuda financiera

Claro, cómo puede una “oposición responsable” permanecer callada ante estos titulares. No sólo se siguen ofreciendo servicios en la Llagosta con calidad y sin recortes, sino que además se hace gestionando los recursos públicos con responsabilidad y resultados. Si no fuese así no se entendería que se cerrasen las cuentas del 2012 en positivo (recordemos que partíamos con una desequilibrio presupuestario cercano a los 140.000€) y encima se reduce la deuda financiera en más de 800.000€.
Qué se hace en estos casos?? Se debe crear una distracción. Justo lo que decía Chomsky. Y para eso y sin que puedan decirme que yo he dicho algo directamente hay que ser muy hábil escribiendo. Y lo que sale es esto: 

Un alcalde com Alberto López no té cap legitimitat personal per qüestionar temes relacionats amb la informació i la transparència, quan des de fa mesos amaga una de les informacions més greus que s’han produït mai al nostre municipi. Es incompatible auto erigir-se com a defensor de la informació lliure,veraç i transparent, i al mateix temps fer servir els mitjans de comunicació municipals per ocultar i desviar l’atenció dels veritables motius de la seva presència el dia 1 de març al jutjat de Mollet.

Magnífico, maravilloso. Ni Chomsky hubiera puesto un ejemplo más claro para demostrar su teoría. Pero esto no es responsabilidad. Esto no es serio. Esto no es propio de un partido como el PsC. Entonces quién está detrás de toda esta estrategia??? Yo tengo una opinión.

Analicemos la frase. 

  1. Alberto López no té cap legitimitat personal.
Básico. Intentar, desde el inicio de la frase, que se vea al personaje capaz de cualquier cosa ya que no tiene principios.

  1. amaga una de les informacions més greus que s’han produït mai al nostre municipi.
Hay que hacer ver que lo que más tarde se lea, o mejor dicho, se intuya es gravísimo. Lo peor que ha ocurrido nunca. Aunque no se diga el qué. 

  1. fer servir els mitjans de comunicació municipals per ocultar i desviar l’atenció.
Redundante, aunque no por ello menos efectivo. Pero preparatorio para el final de la frase. Llevamos, en cuatro líneas, tres grandes afirmaciones negativas: no legitimidad personal, el hecho más grave que se ha producido nunca y manipulación de medios municipales. Todo para servir en bandeja el colofón final

  1. dels veritables motius de la seva presència el dia 1 de març al jutjat de Mollet.
No se dice ni los verdaderos ni los supuestos falsos motivos. Simplemente se da un dato: presencia en juzgados. Pero claro, si previamente he introducido en el párrafo los tres elementos anteriores es demoledor.

A qué es debida esta afirmación y quién la escribió?? Lo tengo más o menos claro pero eso es material para otro escrito en el futuro. Ahora quiero dejar clara una cosa.

Mi presencia en los juzgados de Mollet el pasado día uno de marzo responde a la querella que interpuso contra mí y otros miembros de la corporación la mercantil GEAFE, antigua concesionaria del Complex Esportiu Turó. Se querelló contra nosotros y nos acusó de prevaricación y el uno de marzo fuimos a declarar ante el juez. Eso no ha sido ocultado. Todo lo contrario. Se publicó en la web municipal. Por tanto nada que esconder.

Y vuelvo a decir que hoy no toca preguntarse cómo sabe GEAFE ciertas informaciones que solo conocen concejales del ayuntamiento y quién escribió algunas preguntas que me hizo el abogado (por cierto, sólo declaré yo durante tres horas ante las insistentes preguntas del abogado de la acusación sobre no sé qué de persecución política) No parecía que estaba al servicio de GEAFE y sí de un partido político. Pero eso ya lo hablaremos cuando el juez de carpetazo al asunto.

Lo que sí quiero dejar clarito es lo siguiente: 

  • Si el PsC de la Llagosta o alguno de sus miembros tiene algo que decir a la ciudadanía que lo diga y que no lo insinúe. La oposición responsable hace eso.
  • Invito al PsC de la Llagosta o a alguno de sus miembros a rectificar públicamente estas insinuaciones cuando el juez sobresea el caso. La oposición responsable hace eso.
  • Invito a todo aquel o aquella que quiera enviar un mail al PsC de la Llagosta que lo haga a la siguiente dirección: psclallagosta@gmail.com La pregunta puede ser algo así como: “¿Saben ustedes algo respecto a la visita del alcalde a los juzgados que no haya sido publicado?” Creo que la oposición responsable contesta eso con verdades y sin insinuaciones.
Hace 38 años que nací en la Llagosta. En mayo hará 39. Quien me conoce sabe cómo soy. Con defectos, como todos, pero fiel a unos principios y a una educación que me han dado mis padres que, por cierto, llevan 50 años en la Llagosta. Si tengo una sola obsesión es la de poder pasear por mi pueblo sin necesidad de bajar la cabeza. Saludando a quien quiera saludarme y hablando con quien quiera hablarme. No tengo aspiraciones personales. Ni políticas ni económicas. Cuando la vida me presenta oportunidades las gestiono bajo los principios que he descrito. Un día dejaré de ser alcalde y seguiré viviendo en la Llagosta. No me iré a vivir a ninguna casa de una urbanización de lujo. Mi sueldo no da para eso. Ni me compraré varios coches. Mi sueldo no da para eso……………………………………………………… ………………………………………………….. ……………………………………………………………. ………………………………………….. la estrategia de la distracción. A que jode???



martes, 5 de marzo de 2013

“Quan la situació està tan malament com ara, tan sols pot millorar”

Entrevista feta a la publicació SOM, butlletí intern de l'Ajuntament de la Llagosta el passat mes de febrer.


P - Estem pràcticament a la meitat del mandat. Què és el més destacat que s'ha fet fins ara?
R - Canviar les formes. L'enganxina de 'els d'ara' suposo que no és gratuïta, entenc que s'han canviat les formes en tot, no només a nivell intern i de relació amb la plantilla sinó també de relació amb la ciutadania. Hem demostrat quin era el nostre principi més fonamental, la transparència i la informació. Per exemple, publicant les subvencions que donem a les entitats locals a la web municipal per a què tothom pogués ser conscient d'on destinem els diners de les subvencions i quants diners hi posem. I també a nivell intern, atenent una demanda històrica de la plantilla com és la revisió dels llocs de treballs i les funcions d'una forma oberta. I tot això amb un nou organigrama, que pot agradar més o menys, però que també era necessari. A nivell organitzatiu és el més important...
P - I cap a fora?
R - S'han fet diferents actuacions, com ara el trasllat de l'OAC, per exemple. Però queden moltes coses per fer, tot i que aquest és un mandat molt complicat per fer segons quines coses.
P - No tenir els comptes intervinguts és un handicap o una oportunitat?
R - Les dues coses alhora. Si no estem intervinguts és perquè vam fer un exercici extrem de contenció de les despeses i d'intentar no acollir-nos a cap pla d'ajust fent front als pagaments dels proveïdors amb recursos propis. I això ens ha costat molt, tan sols es coneix de primera mà a l'àrea d'Economia tot el que es va patir per aconseguir-ho.
P - Per què?
R - Perquè si no hagués estat així ens hauríem vist obligats a acollir-nos al pla d'ajust i això ens hauria suposat segurament molts més condicionants a l'actualitat. D'altra banda, hi ha una sensació quasi de frustració, ja que per molt que els governs municipals ens esforcem a fer millor les coses no serveix per a res de cara a les administracions superiors. Aquest ajuntament té una ràtio d'endeutament baixa, l'estem reduint encara més, estem pels volts del 50%, tancarem en positiu l'any 2012 tenint en compte que partíem amb un pressupost desequilibrat per absorbir els dèficits d'altres anys. Crec que s'estan fent molt bé les coses, s'estan gestionant bé els recursos que tenim, però en canvi des de la Generalitat i l'Estat no se'ns mesura de forma diferent respecte a municipis que no ho estan fent bé. Som capaços de demostrar que podem gestionar l'economia municipal bé, però altres administracions no ens premien, sense tenir en compte la quantitat de diners que ens deuen i que ens impedeix desenvolupar-nos com ens agradaria o fer front millor als deutes que tenim amb els proveïdors. Les obres de la plaça de la Concòrdia s'estan pagant amb diners propis, quan és una obra que pràcticament està subvencionada al 100%.
P – I de cara al futur?
R – En positiu i amb optimisme, sempre. Quan la situació està tan malament com ara, tan sols pot millorar.
P – Sí, però així portem uns anys i...
R – El 2013 serà un any molt difícil, però espero que toquem fons. Desitjo tocar fons d'una vegada perquè hagi efecte rebot i comencem a remuntar. Sóc optimista, segueixo pensant que a finals d'aquest any veurem símptomes de recuperació, però que no serveixi de precedent perquè pot semblar que comparteixo la visió que altres més triomfalistes poden tenir i no és així per diferents motius.
P - I a nivell local?
R - Nosaltres tenim l'obligació d'actuar a nivell local per millorar les condicions de la ciutadania de la Llagosta. I ho estem fent per construir la base del que serà el creixement econòmic i el desenvolupament social de la Llagosta durant els propers 15 anys. És fonamental que des de la política treballem amb aquesta òptica perquè fer-ho a curt termini ens ha portat moltes vegades a desaprofitar oportunitats, a gestionar ràpid i malament i a malbaratar recursos. Hem de plantar la base per a què aquest ajuntament pugui disposar del doble de pressupost del que disposa ara d'aquí a 15 anys.
P – Per això cal generar més activitat econòmica. Com?
R – La implantació de la estació intermodal de mercaderies per ferrocarril és fonamental, però també el desenvolupament de Can Pere Gil i l'impuls que estem donant a l'Eix empresarial i industrial de la riera de Caldes. Si som capaços de planificar bé tot això, podrem aconseguir que s'hi implantin empreses logístiques i d'altres tipus que ens ajudaran a créixer. ¿Quin ha de ser el meu llegat com a alcalde? Que aquest ajuntament disposi d'un pressupost de 20 milions d'euros d'aquí a 15 anys, amb això tinc prou, però és summament complicat i cal posar-hi a treballar des d'ara.
P – I durant aquests dos anys que resten per acabar el mandat?
R – A més del treball intern del qual no es veuran fruits de forma immediata, confio molt en poder iniciar abans d'acabar aquest mandat les obres de rehabilitació de la masia de Can Baqué i que les trobades que tindrem amb la Generalitat per tot el tema de Valentine permetin donar-li un impuls a aquest poble, que ho necessita des de fa anys.
P – I mantenir els serveis existents...
R – Estem patint una crisi brutal i no hi ha diners, però hem de garantir els serveis que donem a la ciutadania. No podem fer grans obres, però hem de treballar de forma costant per mantenir els serveis públics davant les polítiques de retallades que apliquen altres administracions. I no puc oblidar que també s'està treballant molt des d'àrees com Participació ciutadana, Cultura, Esports... per la cohesió social.
P – Tenir un govern en minoria ho complica tot?
R – Ens ajuda a ser millor gestors.
P – Com?
R – Parlant i negociant molt. Venim d'una tradició política en la qual la cerca del consens era secundari perquè no era necessari i, per tant, era igual si la resta de grups estàvem d'acord o no amb el govern. Ni tan sols hi havia la preocupació política de convèncer els altres per sumar. Ara ens cal diàleg, parlar molt més, convèncer... I acceptar i comprendre els arguments dels altres grups. Això a llarg termini és un benefici per a la política i la ciutadania.

sábado, 26 de enero de 2013

NO TODO VALE



Estos días presencio la constatación de un hecho deleznable: la utilización partidista y política de la alegría de un chaval y el orgullo de toda una población como es La Llagosta. Muchos de vosotros y vosotras formáis parte de alguna entidad o asociación y habéis podido observar como os ha llegado un correo por parte de un partido político (Psc-PsoE)  demandando algo muy loable, el reconocimiento de Antonio García por parte del ayuntamiento. Esa petición, lógica y loable, se hace con un simple propósito: buscar réditos políticos por encima de cualquier otra cosa. Y os voy a explicar porque llego a este argumento.

Primero porque estando el Psc en el gobierno municipal nunca se hizo nada por reconocer a este jugador de balonmano cuando estaba jugando la liga Asobal y había sido nombrado mejor lateral izquierdo de la liga y, por tanto, de España. Bueno si, se hizo algo, una pseudofiesta en el centro cultural que lo único que buscaba era la foto. Lástima de año electoral. 

Segundo os paso a contar los hechos acontecidos en las últimas horas. El viernes se convocó a las 17:00h junta de portavoces, órgano de decisión para conformar el orden del día de pleno municipal, y donde, entre otras cosas, se habla e informa entre todos los portavoces de lo que cada grupo municipal quiere informar. Además de discutir y debatir sobre mociones presentadas y posicionamientos de voto, búsqueda de consensos, etc… Esto último, por lo menos era así en la legislatura pasada. Esta legislatura hay actores que no tienen ninguna intención de que exista normalidad en los diferentes escenarios institucionales, pero ese es tema de otro escrito que vendrá en el futuro…

Volviendo a la junta de portavoces, en ella se me informa por el portavoz socialista Antonio Rísquez que se ha presentado una moción por registro (desconocida por todo el resto de portavoces y por mi mismo) que pide que se declare a Antonio García hijo predilecto del municipio y se le ponga su nombre a alguno de los dos pabellones deportivos que tenemos en La Llagosta. Hasta ahí todo correcto. Se nos indica que al Psc le da igual que vaya a este pleno o al siguiente, siendo conscientes que al no ser conocida por el resto de formaciones políticas ni por alcaldía era imposible que fuese a este pleno. Y también comenta que no quieren hacer política con este tema. Es en ese momento que recibo dos llamadas del concejal de deportes y un mensaje diciéndome que le llame en cuanto acabe. Informo al resto de portavoces que desde la concejalía de deportes se está trabajando en este tema desde hace varios meses y, con la intención de no hacer política ni partidismo de esto, se está trabajando con discreción para hacer las cosas bien. Que las llamadas del concejal indican que los acontecimientos se están precipitando y que en cuanto tenga datos concretos informaría al resto de portavoces de las acciones que iba a emprender el ayuntamiento.

Pero, ohhh!!!!! Sorpresa, el partido socialista, mientras estábamos hablando, ya había enviado un mail a todas las entidades y asociaciones del municipio haciendo la petición, adueñándose de la iniciativa y, lo que es peor, ocultando al resto de portavoces sus intenciones y sus acciones. 

Creo innecesario decir que el concejal de deportes, Jesús Ríos, lleva trabajando esta idea y muchas otras desde hace muchos meses. Es constatable, el pasado mes de julio se firmó un documento donde el ayuntamiento y Antonio García llegaban a ese acuerdo. Y ahora algunos quieren hacer creer a la población que tienen ideas fantásticas e iniciativas para reconocer a un vecino del pueblo. Pues bien, me fastidia. Y me fastidia por Jesús y por lo mucho que ha trabajado este tema. Todos conocéis a Jesús, parece Dios. Está en todos sitios porque le gusta y porque quiere. Y es el primero que quiere hacer las cosas por convicción y no por  posicionamientos políticos.

En cualquier caso creía necesario aclarar cómo habían ido las cosas y tenía una deuda con mi concejal y amigo Jesús. Os animo a acudir al centro cultural el domingo, animar a España y a nuestro vecino Antonio García y estar atentos a las noticias del lunes. Yo, por respeto, sí informaré primero a los portavoces y diferentes grupos municipales.


miércoles, 7 de noviembre de 2012

Es poden fer les coses d'una altre manera

Article publicat al Diari Nou 9 ,Edició Vallès Oriental, el passat 2 de novembre de 2012.



No descobrim res de nou si parlem de la situació econòmica que estem patint els últims temps. Taxes d’atur pels núvols, desnonaments diaris a tots els indrets de Catalunya, situacions desesperades viscudes a famílies sense cap recurs, etc...


No descobrim res de nou si diem que aquesta situació no és sostenible en el temps. Que això no s’aguanta per enlloc i que estem a punt de viure una crisi social més aguda, seriosa i important que la viscuda fins ara.

És necessari un canvi de timó de 180º en les polítiques econòmiques que regeixen aquest país. Aquestes polítiques han esdevingut un fracàs extraordinari molt abans del que ens pensàvem.

De fet, son moltes les veus que diuen que això no és una crisi i sí una estafa i amb aquest modest article intentaré explicar una mica aquesta estafa.

Començàrem a escoltar la paraula crisi cap a l’any 2007-2008. I la escoltàvem des de fora de l’estat, perquè aquí se’n deia “desacceleració”, “creixement negatiu” o “situació sensiblement millorable de la nostra economia”. El govern de l’estat, llavors comandat per el PSOE de Rodríguez Zapatero, va negar la major durant molts mesos i quan va voler reaccionar va impulsar una reforma laboral que li va costar una vaga general i a nosaltres ens va començar a costar els nivells d’atur creixents que encara patim. Més tard el govern del PP, com si fossin bessons, va copiar la fórmula amb una altra reforma que ha generat més atur i precarietat laboral.

Com si no tinguessin prou amb les nefastes polítiques en matèria laboral van començar a tapar els forats dels bancs amb diners de tots i totes nosaltres. Primer el PSOE, més tard el PP i tot això amb la connivència de CiU i PSC. Més de 110.000 milions d’euros públics per amagar les misèries dels pitjors gestors bancaris que mai s’han conegut. I cap d’aquests partits va voler demanar compromisos a aquests bancs i caixes. Compromisos que havien d’anar encaminats a una major facilitat d’accés al crèdit. Crèdit per a les petites i mitjanes empreses que generen la major part de riquesa del nostre país. Crèdits a les famílies per generar activitat i creixement. I mentre els bancs son salvats amb diners teus, a tu et fan fora de casa i et continuen demanant el deute. Tot plegat, un disbarat que només passa aquí.

Però això no acaba aquí, encara ens van pujar l’IVA, ens apugen l’electricitat, l’aigua, la benzina, etc. Tot això, preus regulats pels legisladors. I mentrestant amnistien als defraudadors fiscals i als poderosos. I sempre amb els mateixos protagonistes: PSOE i PP amb la complicitat de CiU.

Amb l’argument de la crisi i la més que utilitzada estratègia de la por volen fer-nos creure que no hi ha una altra solució. Que aquestes polítiques inventades als despatxos del FMI i executades contra els ciutadans pels governants covards del nostre país son les úniques possibles. Doncs bé, volem dir NO. NO CREIEM en aquesta estafa i NO l’ACCEPTEM.

Es poden fer les coses d’una altra manera. Podem fer una reforma laboral que incentivi la contractació, podem demanar als bancs que obrin l’aixeta del crèdit o retornin tots els diners públics que han rebut, podem atacar el frau fiscal generat per les grans fortunes, podem fer una fiscalitat justa on pagui més qui més te, podem fer moltes coses per mantenir la dignitat de la nostra societat.

...I TANT SI PODEM





lunes, 8 de octubre de 2012

JUGAMOS????

Hace tiempo que no escribo. No es por pereza, que también, sino porque hay muchos temas de los que hablar y mucha responsabilidad que te impide escribir lo que se te pasa por la cabeza. Pero si hay algún medio que dé la libertad para poder escribir tranquilo, ese es tu blog personal, no????

 
Hago esta reflexión porque a veces la corrección política hace que los ataques recibidos no obtengan respuesta y coja más fuerza la expresión de mi amiga Dolors que dice que siempre vamos con el lirio en la mano.

 
Uno es consciente que cuando ocupa un cargo público, al servicio de la ciudadanía, está expuesto a críticas y a que lo que se decide no siempre agrada a todo el mundo. Normal. Pero una cosa es recibir críticas y otra muy distinta es recibir injurias y calumnias. Y encima, si quien las transmite es consciente que está mintiendo con el único propósito de manchar el honor y la dignidad de la otra persona, me parece indigno y obsceno. Sobretodo si el autor o autores de estas calumnias tienen cierta responsabilidad política.


Digo esto porque estos días he tenido que leer y escuchar ciertas “desinformaciones” que se vierten con ese único afán: difama que algo queda. Y una de las más grandes mentiras que ha podido publicar el PSc de la Llagosta es que el alcalde de la Llagosta, osea yo, he contratado un asesor personal por 41.300€.


Pues bien, ya que jugamos con fuego real vamos a quitarnos todos la careta.


Lo que hemos hecho desde el gobierno es normalizar una situación que, como tantas otras, estaba totalmente desorganizada en nuestro ayuntamiento. Me explico.


Desde el gobierno local se han contratado los servicios jurídicos de una despacho de abogados que asesora y defiende, de manera integral, a este ayuntamiento por un valor de 41.300€/año. Esto se hace después de darnos cuenta que el gobierno “socialista” del señor Rísquez tenía una asesor personal que nos costaba más de 40.000€, una asesor económico que nos costaba más de 30.000€ y un asesor laboral que nos costaba 20.000€. Por tanto, creo que la decisión está más que justificada.


Desde el principio estamos intentando normalizar el funcionamiento del ayuntamiento con la finalidad de rentabilizar mejor los pocos recursos que tenemos. Es por esto que la contratación tenía que ser a un solo despacho de abogados que nos asesorara de manera integral y no tener tres asesores por separado. Fácil.

 
El problema puede ser que como el señor Rísquez tiene todavía tantos favores que pagar, le haya sentado mal que no contemos con los servicios del antiguo asesor en temas laborales que, casualmente, fue concejal del partido en una población de nuestra comarca. Como tantos otros favores que parece que necesite seguir pagando anteponiendo su interés personal al de la Llagosta.


Porque yo me pregunto: ¿Por qué Rísquez estaba pagando (con tu dinero y el mío) cerca de 100.000€ al año por unos servicios que se pueden realizar por 41.300€? Esos 60.000€ podrían haberse dedicado a mejorar servicios...

 
Visto que este juego es interesante podemos instaurar una nueva sección en el blog. La vamos a titular “SABÍAS QUE...” donde explicaremos esas pequeñas cosas que, parece que no tienen importancia pero que hacen entender muchas cosas. Hablaremos de política, vivienda, dinero, intereses, etc.... Chascarrillos, al fin y al cabo, que todos ellos juntos podrían hacer un libro.


Si jugamos, jugamos todos.




Salud









Mi blog, como el Ave Fénix

Buenas, os pido disculpas. Disculpas por llevar desde principios de 2015 sin escribir y disculpas porque después de estos casi tres años,...