domingo, 10 de abril de 2011

M'ha agradat / No m'ha agradat


M’ha agradat l’assaig “Indigneu-vos” de Stèphane Hessel. Una lectura molt interessant que hauria de ser obligada als 16 anys.

No m’ha agradat, i ja sovinteja, les notícies que arriben del Japó. Quan, realment, començarem a debatre sobre la energia nuclear???

M’ha agradat la trobada que hem fet amb un ciutadà particular de la Llagosta. Ciutadans amb inquietuds que confien en ICV-EUiA i volen ser escoltats.

No m’ha agradat que hagin ficat a la meva família dins el debat electoral. Aquesta no és la campanya neta ni en positiu que alguns diuen voler.

M’ha agradat els senyals de suport de molta gent davant d’aquests atacs. Hi ha molt de sentit comú a la Llagosta.

No m’ha agradat que el PP i el PSOE votin a Brussel·les en contra de deixar de viatjar en 1ª classe i abaixar-se el sou. Amb aquests no sortirem de la crisi mai.

M’ha agradat el començament de la FDM (Fòrum Dental del Mediterrani). Tres dies de feina intensa i molt d’aprenentatge.

No m’ha agradat l’entrevista d’Artur Mas a TV3. Molta prosa per no dir res. Retallen a la Sanitat i donen més ajudes a escoles elitistes que separen nens i nenes.

M’ha agradat confirmar que tinc un equip al voltant meu que pot substituir-me quan jo no hi soc. Això és un equip en el que es pot confiar per a tot.

No m’ha agradat perdre’m la presentació de la candidatura de CIU a la Llagosta. No volia perdre’m cap però la feina mana.

M’ha agradat veure Barcelona plena de seguidors del USAP Perpinyà. Han posat color a la tarda del dissabte per tota la zona de Montjuïc.

No m’ha agradat passar per el meu primer control d’alcoholèmia. Tot i així l’he passat amb bona nota però és un mal tràngol.

M’ha agradat la foto d’equip que ens hem fet la gent de la candidatura d’ICV-EUiA. Som molt bona gent que tenim ganes de canviar les coses.

No m’ha agradat veure que encara hi ha gent que s’amaga darrera d’una identitat falsa per dir el que pensa. Aquesta gent no sap que la mentida té les cames molt curtes... Ja us comentaré.

jueves, 7 de abril de 2011

INDIGNAOS


Hoy podría hablar de los ataques recibidos contra mi familia en los debates abiertos de las redes sociales. Creedme cuando digo que tengo ganas de decir muchas cosas. Pero creo también que hay actos o personas que no merecen más tiempo del que ya les he dedicado.

Por eso hoy voy a intentar plasmar una idea que me inquieta desde hace varias semanas. Resulta que hace unos tres años, o menos, nos vimos inmersos en una crisis de la que nadie, en su concepto de ciudadanos, había sido culpable. Una vez absorbidos por la tremenda crisis creímos que habíamos dado con el principio de la solución: supimos que el causante de la crisis fue el sistema económico y financiero del que nos habíamos dotado en los últimos 30 años.

Una vez detectada la causa se organizaron muchas reuniones (G8, G20, UE. Etc.) y el camino hacia la solución estaba claro, la refundación del sistema financiero que movía los intereses del planeta. Este camino no podía ser fácil, todos lo sabíamos. Había que hacer una reconstrucción de todos los dogmas económicos que habían beneficiado a unos pocos mientras mantenían a raya a la inmensa mayoría. Pero otra vez más nuestras esperanzas se fueron al traste. Para romper con los privilegios de los poderosos necesitamos gobernantes valientes, y eso es una especie en extinción.

Así, en lugar de marcar límites al lobby bancario y financiero, en lugar de explicarles cuáles eran las reglas a seguir a partir de ahora intentando beneficiar a todos y cada uno de los seres humanos, en lugar de eso y de la noche a la mañana la tortilla da la vuelta y nos encontramos pagando el pato nosotros: asalariados, desocupados, autónomos, jubilados, jóvenes, necesitados. Qué ha pasado?? Se pregunta uno. Porqué de golpe nos sentimos como culpables de la crisis al hacernos pagar los platos rotos??

En cuestión de unos meses pasamos de tener la oportunidad de cambiar las cosas en beneficio de todos a seguir como hasta ahora, en beneficio de unos pocos. Como hasta ahora no, perdón. Peor. Ahora son precisamente estos lobbies los que dictan las soluciones para salir de la crisis: recortes salariales, recortes en TODOS los servicios públicos, sanitarios, educativos, de seguridad, de información, de cultura, etc., recorte de TODAS las ayudas sociales, desguazar el estado del bienestar. Qué es eso que alguien que no tiene dinero vaya al médico?? Qué es eso de los contratos fijos??? Y las indemnizaciones por despido?? Qué es eso??

El sistema que hemos creado nos está comiendo poco a poco. Hemos creado un monstruo y no hay quien lo pare. Pero queda una oportunidad. La indignación. La sociedad debería indignarse ante esos hechos y defenderse. Cómo?? Saliendo a la calle, sin violencia pero con contundencia podemos decir BASTA. Es nuestro deber decir BASTA. No podemos consentir que unos derechos que conquistaron nuestros padres hace 30 años nos sean arrebatados sin hacer un solo gesto de disgusto. Y no estoy hablando solo de este país, no. Las luchas que conquistaron derechos sociales se dieron por todo el mundo, unas hace 100 años y otras, tan solo, hace 2 meses.

Es nuestra obligación frenar estos ataques contra el estado del bienestar. Nuestros hijos se merecen que luchemos por ellos. No quiero pensar que la mía ha sido la generación vaga, que ha dejado pasar el tiempo disfrutando de lo que tenía, sin darle el valor que se merece. No podré mirar a los ojos a mis hijos cuando, dentro de 20 años, me digan qué pueden hacer si están en paro y no pueden ir al médico porque no tienen subsidio de desempleo para pagarlo.

Indígnate, rebélate y actúa. Esto dice Stèphane Hessel en su libro “Indignaos”. Libro que os recomiendo y espero que lean mis hijos dentro de 12 o 13 años. Después de su lectura puedo decir que sigo creyendo. Llamadme iluso, pero sigo creyendo que se puede conseguir. Y cuando me vengo abajo busco informaciones de la Revolución Silenciosa que se está produciendo en Islandia. Silenciosa porque es muy difícil encontrar información sobre Islandia en los medios de comunicación más habituales. Nos os habíais dado cuenta??? No se habla de Islandia desde el volcán de nombre impronunciable. Os recomiendo también que busquéis qué está pasando en aquella remota isla del atlántico norte. Es muy interesante.

domingo, 3 de abril de 2011

M'ha agradat / No m'ha agradat (i una petita sorpresa)

M’ha agradat la difusió del vídeo de presentació de la candidatura. Fa quatre anys vam innovar amb el DVD i avui tornem a fer-ho amb un lip-dub.

No m’ha agradat saber que PSOE i PP es posen d’acord per esmenar la llei electoral i poder, així, fer més propaganda durant la pre-campanya electoral.

M’ha agradat que dues mocions presentades per ICV-EUiA tinguin suport al ple municipal. La dació en pagament de les hipoteques i el tancament progressiu de les centrals nuclears.

No m’ha agradat que la moció que volia commemorar el 80è aniversari de la II República no hagi tingut el suport suficient per part del ple. I la majoria diuen que son republicans.

M’ha agradat molt el documental “ETA a la ciutat dels sants” que han fet a Sense Ficció. Un exercici de memòria històrica del que hauríem d’aprendre.

No m’ha agradat que la presentació de la candidatura del partit que governa no fos pública.

M’ha agradat la notícia que diu que la energia eòlica ha sigut la primera en generació al mes de març. Mica en mica anem avançant.

No m’ha agradat les declaracions del president del Barça dient que el seu equip guanyarà 5 a 0 al Madrid. Soc del Barça però no m’ha agradat.

M’ha agradat que una socialista convençuda m’invités i m’acomodés al acte del PSC.

No m’ha agradat que un tinent d’alcalde m’agafés per l’esquena i no em deixés entrar a l’acte. Va ser un malentès però no m’ha agradat.

M’ha agradat anar amb la família a la platja. Cometa, pilota, castells de sorra i carreres. Hem gaudit força.

No m’ha agradat saber que el 75% dels ruscs de la Península Ibèrica estan en perill de desaparèixer. La importància de les abelles per al nostre ecosistema no és prou coneguda.

M’ha agradat que hagis buscat què coi significa ruscs. La vaig fer servir gràcies al traductor. Ja,ja,ja.

No m’ha agradat la darrera notícia que arribava de Fukushima. S’està vessant al oceà molta quantitat d’aigua radioactiva.

domingo, 27 de marzo de 2011

M'ha agradat / No m'ha agradat


M’ha agradat tornar a veure la pel·lícula “Diaris de motocicleta”. La vida del Che i el seu inseparable amic Alberto Granado abans de començar la revolució.

No m’ha agradat conèixer la notícia de la mort, fa tres setmanes, d’Alberto Granado. Descansi en pau...

M’ha agradat tornar a parlar amb una gran persona. De tant en tant hauríem de parlar més.

No m’ha agradat saber que alguns volen trencar la llei por un puñado de votos.

M’ha agradat reunir-me amb un conjunt de veïns i veïnes que lluiten per allò que creuen just. Això constata que la societat de la Llagosta és molt viva i te ganes de treballar.

No m’ha agradat la sentència del Tribunal Suprem envers la candidatura de Sortu. Tornem a perdre oportunitats per aconseguir la pau a Euskadi.

M’ha agradat la presentació de la candidatura dels companys i companyes de Montmeló. Allà també a arribat l’hora del canvi.

No m’ha agradat que el PSC vulgui presentar els seus objectius de Les Planes II amb diners de tots els ciutadans i ciutadanes. I un dia desprès li fan un book fotogràfic al senyor alcalde.

És evident que m’ha agradat, i molt, l’acte que vam organitzar el divendres. Vam oferir la visió d’ICV-EUiA respecte la política en general i el canvi que necessita la Llagosta en particular.

No m’ha agradat que l’única força política que no va assistir a l’acte hagi sigut el PSC. En castellà diuen “lo cortés no quita lo valiente”.

M’ha agradat gaudir d’un dia al camp amb la família. Feia molts dies que treballava molt intensament.

No m’ha agradat que abans de debatre res, el PSC em digui que no pot recolzar una moció que vol recordar els valors de la II República.

M’ha agradat la difusió que hem fet del vídeo de presentació de la candidatura. Fa quatre anys vam innovar amb el DVD i ara innovem amb un lip-dub.

No m’ha agradat que gent vinculada a la candidatura del PSC ens senyali amb el dit acusant-nos dels falsos rumors del reallotjament del barri de la Mina. Aquests són els de la campanya neta.

domingo, 20 de marzo de 2011

M'ha agradat / No m'ha agradat


M’ha agradat descobrir la quantitat de gent que s’interessa per la lectura. I a més, tenen ganes de fer coses per gaudir llegint.

No m’ha agradat escoltar com el Sr. Alcalde confon la participació amb l’assistència. Per a ell la participació es limita a que la gent vagi als actes.

M’ha agradat donar el tret de sortida a la celebració del 75è aniversari de la independència de la Llagosta.

No m’ha agradat que el PSC vulgui recordar només els últims 30 anys de la nostra historia com a poble. No es pot fer del nostre aniversari un exercici partidista.

M’ha agradat veure la brillantor als ulls dels companys i companyes de la coalició. La il·lusió del canvi es veu a les seves cares.

No m’ha agradat cap de les notícies que venen del Japó. Sembla que la mala sort s’ha instal·lat en aquella illa.

M’ha agradat el merescut reconeixement que hem fet als esportistes locals.

No m’ha agradat que aquest reconeixement no s’hagi fet abans, any rere any.

M’ha agradat veure el resultat de la feina que s’ha estat preparant durant molts mesos.

No m’ha agradat conèixer que gent amb vàlua deixi la política, segurament per desencant.

I avui acabaré amb tres missatges positius, m’ha agradat anar al futbol amb la família. Feia temps que ho desitjava.

M’ha agradat compartir la sobretaula amb el candidat d’ICV a Creixell i el seu equip, parlant de la recuperació de valors i de com podem fer arribar el nostre missatge a la ciutadania.

M’ha agradat i molt fotre’m una calçotada amb els companys d’ICV la Llagosta. L’amistat es la base d’un magnífic equip.

Mi blog, como el Ave Fénix

Buenas, os pido disculpas. Disculpas por llevar desde principios de 2015 sin escribir y disculpas porque después de estos casi tres años,...